Paranoia

 Avui una amiga em deia que mentre no hi hagi hagut sexe, és com més fàcil no pillar-se o no fer-s'hi mal...

Socialment tenim una idea de què és sexe i què no, sobretot perquè les dues parts puguin saber si estan fent sexe o no n'estan fent.

M'explico.

Per mi, quan em poso al seu costat i ella s'apropa fins a tocar-me, o quan m'ensenya una foto del mòbil i per fer-ho ajuntem TOT el cos o quan m'ha de donar la mà perquè l'ajudi a passar per sobre d'una tanca i abans de fer-ho fa una petita pausa dramàtica... la diferència entre si és sexe o no ho és només és si n'hem parlat o no i si les dues parts li donem el mateix significat o no. I vaja, com que no ho sé, doncs convindrem que no ho ha estat.

Però per mi son tot de coses corporals que HAN PASSAT avui. Tot i que entre nosaltres no HA PASSAT res.

Es converteix realment en sexe quan culturalment tothom li dona aquest sentit: quan ha aparegut un element que tothom entén. Per això em moro per fer-te un petó O alguna cosa que doni el mateix significat per a totes dues a la resta de coses.

Coses que realment penso que si li fes a una altra persona o algú altre me les fes a mi ens podriem dir que "què fots?". I en canvi entre tu i jo estan normalitzades i instal·lades en el dia a dia...

Perdó per la paranoia . És el trastorn. I demà anem a dinar juntes. Visca. Aviam quin no-sexe podem fer.

Ah. Un atac de riure meu per mi avui també ha estat un moment culminant. 

Simplement l'adoro. 

Bona nit princesa, m'ha encantat donar-te la mà per passar quan potser no calia i pensava que el contacte de les nostres mans no m'agradaria tant com sí que m'ha agradat. M'ha encantat mirar-te de reüll la minifaldilla.

Vull tornar a somiar amb tu, adormida o desperta. Perquè tanco els ulls i et veig però és que els obro i també.

No patiu per mi, que hi poso salsa perquè sigui més poètic. 

Com més ho puc treure, més tranquil·la estic, així que llegint me m'ajudeu molt.