Un joc

 Avui a mi sola m'ha entrat un aire fresc de fantasia.

No sé si és somni, no sé si és desig però sí fantasia.

Imagino que li confesso els meus sentiments a G.

O més aviat que em pilla, com que ara parlo sense filtre...no soc conscient del tot de si se m'escapen coses que pot interpretar com el que és, com que sento algo per ella.

Imagino que em pregunta si m'agrada ella i que jo, després de fer cara d'estupefacció li contesto que és possible.

La fantasia continua pel camí de...com ho diria? Seguir com ara però que totes sapiguem de què va. 

És a dir, que ella em segueix el joc. Quan m'apropo exactament com faig ara, sap per què és i potser em somriu. I potser s'allunya i potser jo esbufego i somric. Totes dues sabem què ha passat.

Quan dic que alguna cosa m'agrada sabrà que ho dic per ella, com quan li vaig dir que m'agradava la seva bossa i al cap de les hores em va dir "així que t'ha agradat la meva bossa, eh?". Doncs igual però amb coses d'ella i del seu cos. Ella sabria que em refereixo a ella. Uffff, m'encantaria. 

Sisplau, pilla totes les meves indirectes! Pilla-les! Com quan he dit: a la sèrie la protagonista és molt guapa i TAMBÉ té melenaza (quan li he dit mil cops que la seva m'encanta). També, G., també...no veus que ho dic per tu??? Ara mateix vaig a passar-li l'enllaç de la sèrie com m'ha demanat, aviam si li entra la indirecta al cervell. De fet la protagonista em recorda a ella (tot i que no s'hi assembla gens).

Crec que aniré pel camí de les indirectes, m'agrada. Si jo et digués el que necessito....

Ui, ja veuràs si t'enredo...

No puc més.