Respir

 Atenció, repasseu aquest post perquè NC. ha reaparegut.

De moment tot en ordre però espero que em serveixi almenys per donar-me una mica de respir i d'aire fresc, per no obsessionar-me. Mireu, una s'agafa al que pot, tu. 

L'altre dia li vaig robar a G. una goma del cabell. Sí, robar.

Aviam...que ella la tenia a la mà, al canell, als cabells, entre els dits, cap aquí cap allà, la deixava sobre la taula i jo pensava...la vull, la vull, la vull (la goma). Però no vaig fer res.

Després, al final del matí, se la devia haver deixat per allà sobre i una altra persona que la va recollir me la va donar A MI. I ves...me la vaig quedar i ara la porto tota l'estona jo al canell. Que és una goma molt comú, que podria ser qualsevol però la porto i hi jugo i me la passo entre les mans. Em desestressa. 

Doncs avui m'ha vingut a dir una cosa i ha posat la seva mà sobre la goma. Com sempre, per una banda penso que és casualitat i per l'altra que ho sap tot perquè és més llesta que la gana i que ho ha fet aposta per dir-m'ho (que ho sap). És bonic de pensar. 

Somio que em pregunta si és la seva i que simplement li dic que sí amb un somriure. No m'interessa la continuació de la conversa. 

Encara esperaré uns dies a parlar-li a G. del llibre de poesia que li he regalat que és TAN bonic que em fa mal i tot. És com si alguna mena de musa divina l'hagués escrit per ella en el meu nom. Això no sé si li arribaré a dir però és la veritat. 

G, avui, estaves tan riallera i bonica (bé, això sempre). 

Les lletres de les cançons més cutres li canten...que no quiero nada que no sea contigo...lalalala...que el  aire no quepa entre tu cuerpo y el mio...i així.