Preocupació

 Ai...que la preocupo diu sa lluna en el comentari del post anterior...que mona...

Mira no, no et preocupis. Jo també em preocuparia si no fos perquè sento que això és viure la vida, que tot això em fa sentir el màxim de viva, que aquesta bogeria m'empeny endavant i que vull atravessar-ho i que m'atravessi per poder arribar a altres coses que estan destinades a mi, a la meva vida, a que jo les visqui.

Vull viure la preocupació de G. per mi, avui que he sigut jo la que he plorat. Tot i que no m'ha vist m'ho ha vingut a dir i quan ens hem acomiadat m'ha abraçat i m'ha dit que "no me llores".

Perquè se que soc important per ella (i ella per mi) perquè ens estem apropant molt espiritualment, perquè vull obrir-me i deixar-me atravessar, que es el que demano i no puc actuar en funció de "vigilar" de no fer -me mal.

Necessito aquest perill, aquesta amenaça.

L'atracció física ajuda a que tot ho noti molt més al cos, a la pell, la necessito per transitar aquestes emocions.

Que no sigui corresposta em fot. Em fa molta ràbia, em desespera i em fa mal. Sí. Però forma part del pack. És l'altra cara de la moneda.

Seguim