LA CARA
La cara li ha canviat a G. us ho prometo. Està molt relaxada, molt guapa, molt riallera. Fins al punt que queda millor a les fotos i fins i tot les penja. Fins ara no li havia vist mai pujar una foto seva a les XXSS. Ni des que la conec ni en el passat (bueno, la foto d'ahir era story...).
Quan estem soles, quan ens mirem, quan vaig a la cita (vaig) està RADIANT.
Si anem a mirar, som 4 persones que voldríem estar amb ella: la seva suposada parella, el seu amant, el seu perseguidor i jo. És com per estar contenta, no?
Una veueta interior superba diu que jo soc l'única que l'abraça cada dia.
És rotllo addicció total perquè m'abraça i se'm passa tot. I fins demà. És així.
Una altra veu interior està pensant en proposar-li d'anar a algun lloc tipo a sopar, però les altres veus del meu cervell s'estan posant les mans al cap. Qui guanyarà?
La part bona és que des d'ahir estic com relaxada. Avui he anat abraçar-la però com molt relaxada. He anat, hem parlat amb la cara radiant i per dir-li adéu ens hem fet una abraçada preciosa de les nostres amb caricietes i petons.
No vull deixar de viure això.
Perdoneu-me si enyoreu la imaginació. Jo també.
2 comentaris:
Doncs mira, si tu ets feliç amb abraçades i petons, res a dir.
Aferradetes, nina.
Però llavors quan em falten...
Publica un comentari a l'entrada