Resum

 Avui m'he trobat una amiga pel carrer amb qui feia dies que no parlava i que no és seguidora del podcast (així dic a les amigues a qui els hi envio cada dia -o quasi- un àudio amb les notícies del dia i em contesten i em comenten i m'ajuden i em sostenen). 

I clar, li he fet un resum molt resumit de com estava la cosa (sí que coneixia l'existència de G.).

Així que mira, de pas, he decidit posar-lo aquí per si algú fos nou al blog i no tingués ganes de tragar-se els mil posts parlant de G.

El resum és que teníem un rotllo molt ambigu, molt ambigu i jo és com que ja no podia més i vaig decidir dir-li, declarar-me i dir-li que és que no podia seguir així. I, esclar, em va dir que no.

Que valenta! Que valenta, diu tothom. Ves...jo què sé.

I la qüestió és que hem seguit igual, amb el rotllo igual d'ambigu o més perquè sabent-ho...oi?

La conclusió de l'amiga que m'he trobat avui pel carrer és que jo i G. estem molt enamorades.

Que maco que ho interpretin així. Suposo que és també per la salsa que jo li poso.

Tot i que jo no m'ho crec, ho dec transmetre.

I també és curiós observar quina gent et diu això i quina gent et diu com "ai, pobre...", no sé com explicar-ho. Jo m'aferro més a la gent que aposta per aquesta història, esclar, així em reforcen jejeje.

Avui he passat un dia de merda esperant (i convençuda de que no) que em digués alguna cosa (res). 

Com he posat abans en algun comentari, en els moments durs em repeteixo: t'ha dit que no, t'ha dit que no, t'ha dit que no...perquè  dins del meu cervell hi ha algú que es pensa que ja som amants.

I no.