Cita

 L'abraçada d'avui...per favor...

Ja sense cap mena d'excusa, ja tot el matí planificat per estar soles en aquell moment i abraçar-nos, ho sé, n'estic segura, ho noto. Bidireccionalíssim.

Ha sigut preciós, he marxat tremolant, tu com t'has quedat?

Ara el meu pensament és que AQUEST nostre moment el vivim igual, no en tinc cap dubte però penso que potser no l'intel·lectualitzem igual. O sigui, jo després m'estic tot el dia aquí amb les meves palles mentals i penso que ella desconnecta però en el fons quan torna a arribar el moment tornem a estar en el mateix punt. 

Avui li he dit "després vinc". No hi havia cap motiu. Després vinc a abraçar-te!

I no és una abraçada de col·legues, és a full!! Molt forta, molt llarga amb tota la intenció, avui amb tot el cos (estàvem providencialment dretes, gràcies un altre cop guionistes i escenògrafes). M'ha fet un petó a la galta, ens separem amb un somriure, no sé si vermelles perquè està fosc.

Només vull estirar d'aquest fil, en sèrio. 

Em guardo ja anar cada dia a abraçar-la perquè sí. Com m'ha dit la meva amiga avui, no pensis en l'objectiu final, gaudeix del camí. 

I avui estic tan contenta, tan tranquil·la (què passa, que és el dia de la ela geminada??) . Aviam si aquesta tarda m'envia un missatge random.

Avui no ha tornat a parlar del perseguidor i això que li he posat a huevo, però es veu que avui ja no li interessava el tema a la princesa. 

Em tornarà loca (però em deixaré).

P.S.: s'havia rentat el cabell, aquest matí. M'agrada imaginar que és per mi.