El no

 Dins el meu cervell hi ha com un simpòsium sobre el "no".

Per entendre-ho avui us explicaré alguna cosa més de mi. 

Mentre a mi em diuen no, jo també dic que no. Fa molt que he deixat la relació però la meva ex insisteix i té com l'esperança de que s'arreglarà, tot i que en realitat ja feia molt que no érem parella i s'ha acabat fa molt. A vegades em diu que m'estima i que tot es pot arreglar si ho volem. Però jo no vull, esclar. La veritat és que quan m'ho diu ni tan sols m'ho crec però ho diu. 

Com més contundent he de dir el meu no, més mal em fa el no de G. perquè el noto igual de profund i contundent, tot i que no tingui res a veure el fet de deixar una relació d'anys amb el fet de dir que no a començar algo. 

Però en aquestes circumstàncies em fa el doble de mal perquè cada cosa que penso sobre G. se'm tradueix a lo que potser està pensant la meva ex de mi i implosiono. 

Quan penso que potser reaccionarà algun dia: jo no reaccionaré.

Quan penso que potser ho vol en secret quasi que per si mateixa: jo no ho vull en secret. 

Quan penso que potser hi ha alguna part que li compensa i una petita part d'ella està esperant el moment per dir que sí: en mi no existeix aquesta petita part. 

Potser és absurd que estigui fent aquestes comparacions però no ho puc evitar. 

Fins i tot tenir fantasies amb ella (que no paren de bombardejar-me tot i que em fa massa mal recrear-m'hi) em sembla absurd i com una mena d'agressió.  Avui fins i tot hi he tornat a somiar: venia a casa meva i s'estirava al llit a llegir un llibre que m'agafava. Estava com tota arremangada i amb els peus nus. Ensenyava la seva preciosa panxa (que algun dia puc espiar amb una llambregada robada). Jo havia de marxar i ella em retenia agafant-me la cama amb el peu però al final marxava igualment i havia de fer coses i no podia tornar. Però aquesta imatge...uf, se m'ha quedat gravada...

Estic fatal, no? Vale sí.

Avui m'he trobat N.P. pel carrer. Vam dir de quedar un dia d'aquests del pont però em va dir que ja aniríem veient així que si vol ja em dirà algo perquè no estic per anar darrere de la gent. Em ve molt de gust xerrar amb ella però si no, doncs ja hi xerraré un altre dia. 

 Avui no parava tothom d'enviar missatges al grup i G. anava contestant. Aviam: voleu parar? Que aquí una està intentant desconnectar i oblidar?

Ah, i tinc ganes també de donar-li canya a NC. No perquè pretengui que passi res però sí per donar-me una mica de vidilla a mi mateixa i no estar tan pendent de G.

Soc massoca? Vale  també.