Abans...

 Estic igual que el 20 de juny, un dia després de somiar amb ella per primer cop. 

Com en AQUEST post.

Bé, igual no perquè ara no m'ho imagino i ni moltíssim menys ho espero. Han passat mil coses i he acomplert moltes de les fantasies dels posts tot i que sempre sense que passi res definitiu. No fos cas.

Però encara m'agradaria que passés, ara m'agradaria encara molt més.

Tot i que ara no passarà perquè voldria dir tantes coses si ella fes un pas, que hauria d'estar absolutament segura del que vol i això no passarà. 

Em fa pena que se m'hagi assecat la imaginació perquè era molt divertit. 

I si hi ha alguna altra persona...no crec que ara mateix pugui estar en el mateix estat que estava al principi d'aquest blog. Jolin, era molt divertit. Em sentia com molt feliç i molt poderosa. Però esclar, no es pot quedar una imaginant només per sempre més, la gràcia d'imaginar és anar cap a la fantasia, no? És el que et dona impuls.

Mira, us compartiré una lletra de cançó que li vaig passar al Marc Parrot (és broma, eh, és d'ell) parlant de G. perquè li cantaria amb un gust que em moriria:

Impuls (Marc Parrot)

despulla’m, desarma’m

però deixa’m gaudir del desastre

allunya’m i atansa’m
i perdre’t amb mi en el viatge

confessa i enganya’t
confon-me i empeny-me a buscar-te

espanta’m i abraça’m
amaga’t i torno a cridar-te

que vull sortir i entrar pels teus ulls
ser víctima del teu impuls

recordo i oblido
tot el que ens diem sense dir-ho

i moro seguint-te
entre el paradís i l’abisme

i tu sortint i entrant pels meus ulls
sent víctima del meu impuls

i els dos oblidant d’on venim i cap a on hem d’anar
i els dos oblidant el que sabem per tornar a començar