Estrabisme

 Com ho diria?

Em sento malament per coses que penso...hola? Per què m'he de sentir malament per això? Em sento egoista quan em tinc en compte, però egoista en plan mala persona. Jo defenso que l'egoisme és positiu en el sentit de que t'has de tenir en compte a tu  mateix igual que als altres però més perquè és la TEVA vida, no es tracta de despreciar a la resta de la humanitat ni res d'això, no sé si m'explico...

Avui G. no tenia un bon dia (amb raó) però l'he consolat molt. Bueno, i ella a mi perquè m'ha fet plorar. Em sentia tan a gust de compartir aquesta intimitat (a la nostra cita diària), em sentia tan a prop (perquè ho estava) l'escoltava però alhora li anava acariciant el turmell (no em pregunteu com he arribat a fer això. només sé que estava succeint) i la seva pell ultra fina mentre ella m'explicava les penes (i jo plorava per elles) i el meu cos al seu rotllo, que si m'apropo, que si t'abraço, que si t'acaricio el turmell...però això què és?

O sigui...escric per aviam si m'aclareixo, eh? O sigui, per una banda estic allà amb l'intel·lecte, parlant, en una situació concreta en unes circumstàncies concretes (tu, jo i la circumstància...) i per una altra li estic acariciant el turmell i només pendent de quan la podré tocar i abraçar. Les dues coses son reals però és que no sé...és com si mirés estràbic...com si no se m'ajunten les dues imatges en el cervell. 

Després li he dit que es llegís un poema de EL LLIBRE, un que és...déu meu...és una meravella i TAN eròtic...i ara al vespre li he enviat una foto del títol i els primers versos. Ho ha vist. No m'ha contestat res. No sé si l'estic provocant o atabalant. Jo què sé...com ja sabia però feia molt que no pensava...qui no s'arrisca, no pisca. 

No sé què volen dir aquests seus silencis. Però com dèiem aquell dia, posats a imaginar possibilitats, imaginem al nostre favor! Fora pensaments negatius, si ha de ser "no", que surti de la seva boca, no de la meva imaginació. 

La persona que m'ha fet els millors petons de la història ( i també molt de mal) diu que no em faci il·lusions...mare de deu...jo si és que no aprenc...

Ja porto dues carbasses de 3. Així és la meva vida.