Turmell

 Sí sí, repasseu el post d'ahir. 

Avui m'he assegut a terra al seu costat i s'ha arremangat una mica les malles per deixar els turmells més lliures.

Mmmm...hola?

Avui hem estat parlant un altre cop del perseguidor. De què li ha de dir, de si li ha de dir que no, de que si ell no li ha dit res explícitament no pot dir que no explícitament, de que li ha donat com una mica de peu en explicar-li coses d'ella. Que què fa, diu...

I jo fotent cullerada: és que si no dius res pot pensar que estàs dubtant o t'ho estàs pensant. Vale que només sí és sí. Ella...però si no li contesto  ja veu que no m'interessa, no no no no, nena, això ell no ho sap!!

Avui no sentia que anés per mi...però d'alguna manera relacionat...pf, no ho sé.

No crec que sigui que no sap com dir-me que no a mi quan cada cop la cosa està més hot i demano sisplau al meu cos alliberat que vagi un passet més enllà. 

Ahir el turmell, avui la cuixa per la part de dins...sí, què passa, és lo més normal del món, no? Un dia d'aquests li foto mà i mentrestant continuem parlant del temps tu, no sé...

I l'he fet aixecar per abraçar-la, me'n vaig i té la cara radiant.

G., ho sento però no pots dissimular, sé segur que sí. No entenc com en puc estar tan segura però ho sé. Tinc un mal de panxa permanent ja...