Somriure

 Del somriure que m'has fet avui després de trobar la nota  en visc per tres setmanes.

Els missatges que penso en deixar-te se me'n van cap a la poesia i l'amor perquè ets poesia i amor.

Però de moment continuaré controlant-me.

Recordo una escena d'una pel·lícula en que una persona vol domar un cavall (bé, ja sé que no és el mateix, esclar, però vull imitar l'actitud) i el que fa és acostar-se una passa i si el cavall es retira una passa, ella també fins que ell avança cap a ella. Doncs jo igual. 

La veritat és que així estic bé i tranquil·la i la resta de la vida flueix. I així és com vull estar passi el que passi, o sigui que vaig per bon camí. 

Avui li he fet un petó a la galta, el seu tacte m'altera tant...que l'he de dosificar perquè si no...bé, això, que m'altera massa. 

Em torna a funcionar la imaginació i així estic més tranquil·la (també) i contenta. 

Ella és de si mateixa.

La imaginació i els sentiments son meus i de ningú més i per tant tinc dret a sentir-los i a gaudir-los.