Felicitat

 Tres notetes més tard ha publicat una story amb la foto que va fer a la primera nota (on es veu el seu nom amb la meva lletra) dient que "hi ha gent que et treu un somriure en dies complicats." 

Val, podria morir ara mateix de felicitat. 

Sé que no vol dir res més que el que és. Però ja en si és tan bonic que ara mateix m'és igual tot. 

Jolin, continuo dient que jo tenia raó: és tan bonic, que fins i tot quan em desespero és bonic de trist. 

Té raó la meva amiga E. (que no troba el blog, vaja, això crec): si no volgués res amb mi no es comportaria així. Jo no dic que vulgui el mateix que jo, potser sempre serà incompatible, però que és ALGUNA COSA el que tenim és una veritat ja innegable. 

És tan bonic i tan poètic que no puc esperar a dilluns a deixar-li la propera nota, ja en tinc tantes de preparades...

Jo que m'he passat la tarda pensant que aviam si se sentia incòmoda.

Però també em felicito (em felicito, fill) perquè no estic pensant EN ABSOLUT en canviar la meva actitud, al revés, només em reafirmo en continuar igual que fins ara. 

Si li trec un somriure en dies complicats, doncs ja és això. Ella em treu somriures, llàgrimes, orgasmes i mil coses més. 

Per cert, la primera nota portava el seu nom, però a les altres ja només hi escric G.

Avui, tot i que jo hagi marxat una mica feta caldo perquè quan em toca ja no puc parar i em frustro d'haver de fer-ho, en realitat ha sigut un dia en què ella ha vingut molt  a mi. 

Mireu. És tan bonic que és lo únic que puc dir. 

Per uns moments he pensat que com que avui m'he llevat tan d'hora ja estava dormint i això era un somni...però no. 😍