No he anat a abraçar-la tot i que he hagut d'anar a l'espai en contra de la meva voluntat.
Ha estat distant i freda com el gel. Distant literalment a l'altra punta. No cal que em diguis més clar que no vols que t'abraci. Ja ho he pillat. Clar que jo he estat així tot el dia i l'he esquivat molt.
Ara sembla ser que estem com enfadades.
Ara em sento màximament desconnectada.
Sé que un moment o altre tornarem a connectar per les hores que ens queden d'estar juntes i els moments per compartir però ARA estic així.
I estic orgullosa de mi mateixa de poder estar enfadada i poder-me allunyar jo quan ho necessito. Com ara. Au. Aplicar a tot.
1 comentari:
No arribarà la sang al riu, però fas bé de fer el que sents en tot moment.
Ànims!.
Aferradetes, somnis.
Publica un comentari a l'entrada