Provocació

 Avui estic una miqueta emprenyadeta amb G. perquè no para de provocar-me. 

Avui no sé quin rotllo s'ha montat tota sola amb una pintada que tenia en un dit i dale amb el ditet...i mira què tinc i mira i mira. Que ja et miro, collons!

Que ja t'he dit que m'encens!

Li agrada tenir-me encesa però alhora passar de mi i dir-me tot el rato que no? Doncs a mi no m'agrada. 

Després li he de suplicar que em faci una abraçada "amb aquesta cara de xaiet". Doncs quina cara vols que posi...si em tens al límit?

Vull afluixar, vull distanciar-me jo. Si vols algo demana'm-ho. 

Vull ser una dona forta,  resistent i seductora i soc un xaiet que em moro per les teves mans. 

Allà va la nota de demà: somio en les teves mans. 

Convinc que ens encanta aquest joc a totes dues. Però crec que jo defalliré primer que tu. 

Avui li he preguntat si havia desxifrat l'enigma d'ahir i m'ha dit que sí i que menys mal que només ho veu ella...sí, clar, és la idea, filla...

Demà li envio també en mode enigma.

Almenys que sui una mica. Però dubto molt fortament de si anar a abraçar-la. És el primer cop que no hi vull anar. Tot té el seu procés...