Frozen

 Bueno, ahir al final vaig com sortir del desespero, no sé com...de cop em sentia millor i vaig pensar a parlar-li des d'aquest punt.

Li vaig enviar una tonteria i em va contestar però amb un monosíl·lab i llavors li vaig enviar un àudio dient-li que si estava bé, que no donava senyals de vida i que m'expliqués algo, i jo li vaig explicar una mica així en general. 

Avui m'ha contestat amb un àudio però sèria com una patata. I no sé interpretar si com molt trista o enfadada...no sé, explicant-me les coses com un robot, com si fos per obligació. I m'ha dit que no pensava quedar amb mi perquè només vol estar amb el seu fill. No amb aquestes paraules però...

Total, que penso: 

1) Què em passa últimament que no sé interpretar el que li passa a la gent o com se senten?

2) Per què em fa la sensació que tothom s'enfada amb mi tota l'estona?

En fi, lo segon no és tan greu perquè com que (si pensem en el punt 1) tampoc sé si és veritat i a més a més, m'és igual. Vull dir, que m'adono que no penso canviar el meu comportament o manera de ser perquè els altres no s'enfadin i això ho trobo positiu. 

Si G. està enfadada o és per algo que m'he perdut o no té motius per tant, m'és igual. Que ho estigui, si vol.

I si està tan trista que està sèria com una patata i sembla enfadada i no m'ho vol compartir doncs també m'és igual. 

Així que la meva reacció d'avui sembla la d'una altra persona. Jo li he parlat bé tota l'estona i de bon rotllo i ella freda com la Frozen. I després he pensat allò de "ai, mira, noia...".

 Potser és perquè fa una setmana que no la veig, però ja em vèieu ahir, que estava fatal. 

Vull encarar bé l'any nou, almenys. 

I amb G., com que igualment ens haurem de continuar relacionant, doncs jo vull estar al màxim de bé. Primerament per mi, esclar. Però segonament també per ella, perquè si ella vol que estigui bé, jo també vull que ella estigui bé i ja que no puc fer res per arreglar la seva vida, almenys no li vull afegir problemes i preocupacions. 

No sé, li diré feliç any nou si em surt de dins. 

Li diré el que em surti a cada moment. No vull dir si li diré o no li diré, vull actuar segons em senti i confiar en mi tot i que pensi que no sé interpretar res del que passa. Prefereixo això a tenir comportaments prefabricats o sobrepensats. Au.

Com més escolto el seu àudio més em sembla tristesa que enfado 💔

Bona nit princesa trista i solitària. Tan de bo poguessis notar la meva escalfor...