Avui és el dia que volia dir-li de quedar.
Simplement: fem un cafè aquesta tarda?
Simplement: no estic preparada perquè em digui que no. I a més tampoc no canviarà res, així que no val la pena.
Però collons...com costa de passar el dia...
Quina enyorança. No tan d'ella en si...sinó de la nostra comunicació.
Ella no em diu res.
Jo no goso ni vull dir-li res si ella no em diu res.
Quina merda.
2 comentaris:
No goses o no vols?, perquè són dues coses totalment diferents.
Ai nina, em fas patir!.
Aferradetes, somnis.
Les dues coses, filla...no vull perquè no goso i no vull fer-ho des d'aquí. Jo també em faig patir...però s'ha de travessar, no hi ha més.
Publica un comentari a l'entrada