Amor més enllà de l'amor

Discrepo, protesto i estic en contra de que la parella, només la parella i ningú  més que la parella (o en segona categoria amant) s'endugui totes les atencions i totes les connexions.

Prou ja de parellocràcia.

D'acord, doncs no siguem res (això dura per sempre...vale, broma dolenta) però mentre som aquí siguem nosaltres. 

De fet això ja és el que li vaig voler dir l'últim dia que vam parlar.

Ara ja no hi vull parlar, només vull viure-ho.

Avui jo estava com més tranqui, disposada a aplicar els filtres d'amistat.

Sí, tinc molts dubtes, no sé si ho puc sostenir.

No sé si és just que sigui una relació desequilibrada. Però alhora em sembla molt difícil  i molt injust només poder sentir per algú el que aquest algú sent per mi. Em sembla una presó. Jo sento el que sento i després la realitat és la que és. 

Jo sento que vull/necessito/vull provocar comunicació amb ella i tinc tan poques ocasions. Esclar, al juny ens passàvem el dia juntes a la feina i ara ja no...els meus intents de buscar espais sembla que han fracassat però no sé, no puc parar. A la que estic una mica tranquil·la i contenta necessito tornar-ho a intentar.

Avui a la feina m'ha preguntat com estava i li he dit bé (a ella sempre li diré bé) i li he dit "i tu?" i m'ha dit un bé dels seus...no gens entusiasta però tranquil...m'ha agradat tant!  Era tan autèntic. Si em diu "molt bé" o algo amb aquest to no me'l crec. El seu bé és de cabana, de llar de foc encara que vingui la calor. El meu cervell volia imaginar que era un "bé, però si m'abracessis estaria encara millor". M'encanta tant, repeteixo, AQUESTA PERSONA, que no puc fer un tot o res. Almenys ara no. 

Després li he enviat un missatge a la tarda, per res, només per xerrar però em venia molt de gust. Quatre frases però tot molt natural i fluid. 

Buah...quin bé m'ha fet obtenir just el que necessitava.

Si és que avui que estic tranqui (mira...deu ser part del procés, jo què sé) fins i tot tinc ganes de preguntar-li per la seva cita (quina puta ràbia, alhora) per saber d'ella i compartir les coses bones de la vida, encara que no siguin com jo vull. 

Penso que si algun dia n'hi puc parlar es desencallaran coses...de moment no puc. Però si això la fa contenta...a mi també. 

De vegades sento amor més enllà de l'amor. No sé si és això però jo ho sento així.