dijous, 13 d’abril del 2023

Al capítol d'avui...

 Ahir deia que estàvem tranquil·les i bueno, sí, em refereixo a que estem com deixades anar perquè avui, deu ser la primavera, però hem estat bastant esverades. 

Ahir i avui ha vingut al cafè i avui portàvem una tonteria a sobre totes plegades, que no paràvem de riure per qualsevol xorrada. Quedeu-vos amb aquesta dada perquè després serà important.

Va utilitzant la tècnica de dir-me tot sovint: ai, ahir vaig estar a punt d'enviar-te un missatge per dir-te que blablabla. Ah, ahir t'anava a enviar un missatge dient que patatimpatatam. Doncs envia-me'l, capulla, ara què passa, que m'he d'imaginar que cada dia tens ganes d'enviar-me missatges i no ho fas? Doncs molt bé, home, ja m'és igual. Total, això ja ho penso de fa temps. Gràcies per confirmar-m'ho.

Tot el dia ha continuat tocant-me i apropant-se molt però tranquils, això no vol dir res. Ja ho veig com algo normal. I com que m'agrada i no n'espero res, doncs ho dono per bo.

Al migdia he anat al seu espai en mode SEGUR, és a dir. mentre hi ha la companya còmplice i encara no està a les fosques i amb la musiqueta relaxant...i totes tres vinga a riure de tot, G. tota l'estona mirant-me, fins i tot quan jo no la mirava me la trobava mirant-me ella a mi, amb una complicitat que se li sortia per tots els porus.

Bueno, és perquè està contenta, així en general, i perquè veu que la cosa està tranqui i li surt així de natural ser amiguis. Remarco que res vol dir res. 

Quan l'amiga còmplice ha començat a donar senyals de que anava a marxar jo m'he aixecat i he dit bueno, me'n vaig.

I llavors arriba l'actuació estel·lar de G. perquè agafa i em diu amb veu picarona (bueno, la seva veu ja és de per si una mica picarona però perquè us imagineu la frase amb el to que correspon, que de vegades per escrit...). Doncs agafa i em diu: Amb lo divertides que estem...i te'n vas??

Morta. M'ha deixat morta. Com més hi penso més.

La meva actuació també ha sigut estel·lar perquè l'he mirat amb un somriure i he dit "sí" amb cara d'orgull. Realment estava orgullosa de no tenir cap temptació de seguir-li el rotllo.

El rotllo que tampoc sé on collons porta perquè què vol que li digui?  Que no me'n vaig? Mecago'n la puta...és que em dispara totes les fantasies de la categoria "continua la realitat...". 

Ah, que vols que em quedi? I per què? Li podria haver dit també rient i "en broma". 

Bueno, doncs em quedo aquí amb tu, li podria haver dit acostant-me a ella i mirant-la fixament. I després marxar.

Però no, no he fet res d'això. 

En fi. Lo bo és que jo ja m'ho prenc d'una altra manera. Seguim.

Ara, també us diré que porta dos dies canviant-se al meu costat i a sobre avui parlant de que si anava al gimnàs o jo què sé i jo defensant la bellesa de tots els cossos (com sempre faig) i pensant per deeeeeeeu!!! No et modifiquis!! He dit en veu molt alta molts cops referint-me a ella i a les altres que si és per posar-se catxes ho accepto però que si és per perdre pes o algo així, que me'n vaig. Que se'n vagin a la merda, que no les vull ni escoltar, que estan totes boníssimes i esculturals. A mi que no em parlin d'això. 

I G. dient com que tenia panxa...per favor...si se la vol treure que me la doni a mi, que mataria per fer-hi petons. Si es veiés amb els meus ulls...

Aaaai, però alhora, és tan guai que puguem estar així. Vaja, que jo pugui estar així perquè la gaudeixo tant...

Ai i després m'ha fet una broma i li he dit "m'encanta la teva ironia" i és que m'encanta.

Bueno, ja sabeu que  m'encanta tota ella. Estiguem sempre així. Firmooooooooooo!!!!