Un altre punt

 Estic des d'un altre punt.

Definitivament.

No creieu que ha canviat res entre nosaltres. Tot està exactament igual.

Però ara sento com que podríem estar així per sempre més.

Que sí, carinyo, que si vols ens podem arrambar més però ara això ja no em desestabilitza, ja fa temps, però cada cop ho sento més afiançat. Realment no espero res, no penso res, no dedueixo res a part de que la nostra "relació" corporal és així. Si podem estar a 2 centímetres...per què estar a 3?? Doncs així.

Les fantasies se'm disparen però les visc d'una altra manera, cada cop més dissociades.

Amb ella estem bé.

Estem tranquil·les.

Estem comunicatives.

M'escolta.

M'explica.

M'agrada.

I així puc estar. Doncs ja està, ja he trobat el meu lloc. 

M'agradaria parlar-vos d'algú altre, sincerament, però ningú  m'inspira. Suposo que és normal i ja està bé.

Tot i que amb tot el rotllo del viatge ho he passat tan malament que  penso que he tret molt i he fet espai com perquè pugui entrar alguna cosa diferent. 

No penso en ningú però en tinc ganes. Tinc ganes d'oblidar G. i de rescatar tots aquests sentiments tan bonics i intensos que he sentit amb ella i poder-los aplicar a una altra persona. 

I estic molt més centrada en mi. 

Ara...lo que em posa...no està escrit.