Aprendre de la fantasia

 Ahir, fantasiejant, em vaig adonar de coses.

Se vienen cositas...(per dir una frase moderna jajaja).

I és que no podia/em costava molt imaginar que jo prenia la iniciativa.

O sigui, és com que a les meves fantasies les coses "passen" però si vull imaginar COM passarà, qui farà què, en quin moment, com i per què i tal...em quedo com parada fins i tot a la fantasia, em venen com les inseguretats o fins i tot la falta d'idees.

Reconeguem que si mai passés res amb G. (que no passarà) potser...i dic potser perquè aquesta dona no deixa de sorprendre'm...hauria de fer-ho jo. Hauria de prendre jo la iniciativa.

Ahir imaginava que venia a casa meva....ah, un altre aprenentatge...em sento fatal si imagino que ve a casa meva, penso que no es sentirà a gust, que li semblarà malament o que s'espantarà i fugirà per potes. Que aviam, està desendreçada però tampoc és que sigui una cort de porcs i és que a més, si és que jo soc així...

Doncs això, que venia a casa meva com  jasabemaquèfer però ens quedàvem com en lo conegut, en lo de sempre, en estar juntes a gust, xerrar, mirar-nos...i pensava, no el meu jo de la fantasia sinó el meu jo conscient/guionista...però va! Fes-li un petó, toca-la o ves a per el tema (síiiiiii, ja ho sé! Frase incorrecta) i em feia com un terror!!

O sigui, a la fantasia representa que ja n'havíem parlat, que ja estava clar que sí que volia (ella), per tant...però em feia por com que enrealitatnovolgués o que volgués peròalfinalno o algo així. 

Què son aquests terrors que fins i tot es traspassen al món de la fantasia on tot és possible??

O sigui, aviam, a la MEVA fantasia, si li faig un petó se desploma i li encanta!! Faltaria més!

D'acord. El proper pas és posar-ho en pràctica, però de moment em dedicaré a tenir fantasies on prenc la iniciativa i les coses no passen sinó que les faig jo.