Relació (quasi) perfecta

 És que ara és tot tan perfecte!

Excepte que no ens puguem tocar ni fer-nos petonets, clar...ehem...un petit detall...però

Ens veiem cada dia.

Estem a gust.

Fem un bon equip, ens fem suport.

Ens deixem el nostre espai.

Ens mirem als ulls.

Ens volem explicar coses.

Ens calentem (perdoneu però escalfem no queda tan bé). Tot i que el fet que jo la calenti a ella està per confirmar...Jo opino que sí.

Ens toquem de forma subtil i ens fem carícies.

Gaudeixo tant de cada petita cosa. No obrint la notificació del mòbil quan em diu alguna cosa per veure-la cada vegada que miro la pantalla, acariciant la seva jaqueta penjada i ensumant-la. Veient-la de lluny, sentint la seva veu quan no em parla a mi, acostant-me a ella perquè sí, agafant-li el braç amb el meu quan m'ensenya una cosa del mòbil...

Tenim un coqueteig secret (pendent de confirmar també si és inventat per mi) cada vespre a través de les storys d'instagram. Jo publico coses amb doble sentit, ella les mira la primera (no sempre, però estadísticament massa sovint per ser casualitat) o al cap de poc. Ahir, a l'hora que acostumo a publicar (entre les 9 i les 11 aprox...) em va etiquetar en un sorteig d'aquests. A la meva imaginació em va dir "ei, que no puges la story?". 

Mare meva, quant de mal pot fer la imaginació.

Però veieu? Si totes les suposicions fossin veritat, seria quasi tot perfecte i super bonic. 

Avui ha sigut tan bonic quan he tret el cap per dir adéu i s'ha girat abans que ho digués perquè ha sentit la meva veu. La meva amiga un dia que estava allà em va dir que es notava molt que només li deia adéu a G. Doncs sí, li dic adéu a ella, és el nostre últim moment de mirar-nos i somriure'ns del dia. 

I quan m'ha dit que tenia un mal dia i li he dit què et passa? I li he fet una carícia a l'espatlla i m'ho ha explicat VULL VIURE AIXÍ!!!!

Divendres anem en cotxe juntes. I dimarts que ve també. Em dona tanta pau, aquest fet. Saber que estaré amb ella. No vull parlar del seu viatget dels collons de merda fastigós, espero que no me'n vulgui parlar. Ara estic massa bé com per parlar d'això que em fa mal. I em va fer tant de mal.