El sentit de la realitat

 No sé ni com explicar-ho. No sé ni com explicar com em sento. Com m'he sentit.

I no ha passat res, eh?

Només que avui hem anat juntes en cotxe. Ja veus.

Però...com la droga que és per mi...és que em deixa en un estat...

M'ha deixat a casa.

He sortit del seu cotxe, he pujat les escales...i he trigat més de mitja hora, rellotge en mà, a recuperar el sentit de la realitat. 

Les cames em feien figa (vale, que també tinc la regla...), no podia parar de plorar, les seves paraules, tot el que havia dit, la cançó que sonava quan he baixat del cotxe...tot em donava voltes dins el cap com en un somni.

El somni fet realitat d'estar amb ella. De passar temps amb ella. D'estar bé amb ella, de xerrar de les nostres coses normal, de sentir-la riure, d'imaginar-me un altre cop que estàvem a la cabana i que no existia res més en el món que nosaltres dues. 

Que no existia res més que les bafarades de la seva olor que em portava l'aire que entrava per la finestra. 

Que no existia res més que el so de la seva veu i les coses que m'explicava. 

Volia callar, callar per sempre més i només sentir-la i escoltar-la i que em digués coses i més coses d'ella. La sèrie que mira, quin personatge li agrada de tal altra sèrie que hem vist totes dues, les cançons que escolta que no m'agraden però em fascinen.

Volia que em tornés a explicar que a la nit s'ha tret les polseres perquè li apretaven i que em tornés a demanar que li desenredés i que em deixés tornar a posar-li en el seu blaquíssim braç esquerre. 

M'agrada tant quan em demana algo. No sé què és aquesta mena de poder. Sento com la seva petita vulnerabilitat perquè sé que li costa demanar (com a mi) i sento la seva confiança i la seva admiració (tu ho sabràs fer, em diu). 

La nova descobridora de la història em preguntava: però estàs enamorada o estàs entxotxada?? Estic enamoradíssima, li he dit. Si això no és estar-ho, que baixi sant Pere i ho certifiqui. 

Les converses amb la nova descobridora també han sigut molt interessants però això ja serà un altre post.

Ara que he recuperat el sentit de la realitat i ja torno a saber qui sóc després d'aquesta experiència religiosa...vaig a fer les feines pendents. 

Totes diuen que les storys canten molt i que es nota molt que les poso per G. Doncs no sembla que ella ho noti ni li molesti perquè estem millor que mai. Així que seguiré.

Vull ser encara molt més llençada. No sé, avui em sento així. A part de als núvols de l'estratosfera.