Tensió

Avui estic una miqueta emprenyadeta.

No ha passat res, eh...ha estat un dia estàndard entre nosaltres amb el tonteig corresponent. Un dia tipus.

Però ja estic farta de negar-me les meves pròpies percepcions.

Si hi ha tensió s*xual n'hi ha i punt, i és que no es pot negar. O sigui, es pot. Perquè el meu cervell ho fa. Però en el moment que s'està produint ho veig tan clar com la llum del dia. 

I després me la trobo mirant-me...

Mira, jo què sé, que avui el meu jo intuïtiu i perceptiu està molt rebel i es reivindica com a eficient. Que jo sé el que noto, coi. 

Demà tornem a anar juntes en cotxe i NO VULL. No vull, estic enfadada, no vull estar dissimulant el que sento i el que veig. 

Bufffff, quina ràbia!

Per passar-me-la, tornaré al món de la imaginació, quin remei em queda. Ara només puc imaginar, per això, que jo faig coses. 

Avui no voldria proposar-li de fer-nos un petó, avui voldria fer-li. 

Avui li he fet un massatge a la companya còmplice: a tu sí, li he dit. Fes bona propaganda, li he dit. 

Diós, m'estic morint per tocar G. 

Bueno, quan passi el dia de demà del cotxe...suposo que em tornaré a relaxar una mica més. Crec que no hi ha cap més dia en perspectiva...així...intens. 

És que no puc més, em sobreactiva. I després em desconnecta de la realitat.

Ara estaria bé sense ella. Perquè ara no sento que sigui purpurina, ara sí que sento que son engrunes perquè VEIG el pa sencer i sé que podria ser. Ho sé segur. No em pregunteu per què ara ho sé, però ho sé. Potser demà no, qui sap.

Avui el dia és així, ves.