Dit del tot a G. q vull parlar amb ella per dir-li algunes reflexions. Ja li havia dit però avui li he dit que no vull parlar a la feina perquè em fa pal i que no sé si dir-li parlant o per escrit.
Com tu vulguis, m'ha dit ella (com sempre). Doncs ja t'ho diré perquè no ho sé.
Parlant em fa por sobreactivar-me. I com esperar que reaccioni.
Per escrit sé que no reaccionarà, no ho esperaré. Menys frustrant per a mi en aquest sentit.
Però alhora penso coi...millor parlar cara a cara així, en general...vaya merda de pensament, no?
En sèrio que és molt raro per mi estar tan indecisa.
El que sí que tinc clar és que no parlarem abans de la cita de divendres, entre altres coses perquè jo no puc, però tampoc vull.
Si parlem cara a cara portaré el guió escrit igualment...no sé, veure el seu somriure si li dic que li agraeixo molt tot el que ha passat...que bonic, no? Perquè ha passat. És com a la peli de los otros "...sí que pasó".
Si li dono per escrit...no m'estic negant a "la vida"?? Tant com ho critico? No m'estic amagant en aquesta mena de limbo que habitem??
No sé què fer. Ho dormo...ho medito...no sé què fer.
2 comentaris:
Tu ho has de decidir, però jo sóc més partidària de dir les coses a la cara, així pots veure les seves reaccions, cosa que per escrit no i també ella pot interpretar-ho malament... Així si hi ha males interpretacions es poden resoldre al moment.
Aferradetes, nina.
Vot anotat! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada