Fase

 Bueno bueno, avui l'he vista i la cita (no-cita) segueix en peu, hem estat xerrant una estona i moltes ganetes de continuar...

M'encanta aquesta fase en què et comences a fixar en algú però encara no has entrat en el bucle d'esperar res, ni tan sols, gairebé ni desitjar res...

És tan bonic i subtil mirar-la amb aquests nous ulls que fan que la trobis més bonica que abans i que gaudeixis de cada gest i de cada somriure seu...

Bueno, aviam, ara seria qüestió de no tornar a llocs on no vull ser tot i que...bueno....no hi ha indicis de que això arribi a bon port.

Però tot i així vull gaudir del que és. Ara és aquesta xerrera i aquest trobar-la bonica. Doncs és això. Potser ni passa d'aquí. I sobretot és que em fa desconnectar i pensar en algú altre i això ja val OR!

Perdoneu però...és que té una pigueta al llavi superior, al mig. Vale, ja paro.