Dilemes

 Tinc dos dilemes a llarg termini.

Dues coses que passaran i que no sé com gestionar i abordar i transitar. I no sé si tenen a veure entre si. Bueno, potser en son 3.

Una és que a finals del mes que ve (no falta tant) compartirem el cotxe cada dia. 

Una altra que s'acabarà el curs i deixarem de veure'ns i al setembre qui sap. Representava que al setembre ella ja no hi seria però sembla ser que sí però no se sap. 

I la tercera és que avui he sentit en una conversa al vol la paraula viatge i he pensat no, per deu, un altre cop el calvari? Planejarà un altre viatge "amb la companya de feina" i jo sabré perfectament què va a fer i amb qui? No puc tornar a passar per això. Però em va dir que a l'estiu tornarien a quedar i ja hi podem pujar tots de peus. No sé què em fa més mal si que m'ho expliqui o que no m'ho expliqui. Crec que lo segon. Però lo primer sembla com de masoques. 

El que em fastidia més i em fa un dolor més profund és que tingui com una vida secreta de mi. Que no és secreta perquè ho sé però que no puc compartir amb ella perquè em fa mal. Collons, quina contradicció...

Ho he de solucionar aviat. No puc tornar a passar pel mateix!

En realitat, hauria d'aconseguir poder-ne parlar amb ella però llavors, quan sé els detalls, també em fa mal!! I si no els sé també! Joder...

Aquesta falta d'intimitat, alhora, m'arruina els viatges amb cotxe perquè em sento incòmoda. 

Com puc assimilar que està amb una altra persona? I així, d'una manera tan romàntica i secreta i perfecta?? No és simplement que tingui parella. Que fàcil era tot quan tenia un marit de qui no parlava mai!

Ho he de travessar com siguiiiiiiiiii. No sé ni per on començar.