Avui G. tenia mal d'esquena. No em convé. Perquè llavors la començo a tocar i a dir-li on s'ha de fer el massatge i on ho té tens, i tot està ple de cabells pel mig...buf...
Total, que he decidit que demà em mantindré a distància físicament expressament, com a teràpia.
Val, avui l'he tocat molt. I ella que s'ha deixat tan com sempre però ja està. Això era avui. Punt.
Però per altra banda, m'agrada tant cuidar-la que només amb això ja estic contenta. No sé, potser soc idiota, eh, però no necessito que sigui recíproc. Con lo que me provocas yo me conformo... Amb poder estar per ella (i que ella vulgui, clar) ja estic tranquil·la.
M'agradaria sentir-me malament perquè ella després no està per mi però no puc. 🤷♀️
No és que tingui ganes de sentir-me malament, esclar, però sento que és com lo que hauria de sentir. Que potser si em sentís malament per la no-reciprocitat llavors podria parar i estar per una altra cosa. Però no puc.
Cuidar-la a ella m'agrada molt. També perquè és agraïda, clar, una cosa és que no em correspongui però sí que m'ho agraeix i ho valora.
A més, sobretot perquè sento que puc cuidar-la sense des-cuidar-me a mi mateixa, que no m'autodestrueixo. Ni ella m'ho demana ni jo ho faig ni em veig abocada a fer-ho. Cuidar-la és cuidar-me, és la justa mesura. Potser és aquest l'aprenentatge del dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada