Poesia

 Avui G. estava potxi.

Esclar, ahir no vaig anar a la feina i clar, no pot resistir un dia sense mi. És broma.

Però que no estigui així perquè llavors em donen el doble de ganes de cuidar-la i de fer-li petonets i acariciar-la com un gatet i no ho puc fer. Avui el gatet era ella. 

Després agafo el mòbil i m'escric a mi mateixa totes les frases poètiques, cursis i nyonyes que li diria i és tan bonic que això existeixi...

Dic:

Aiiii, que no et puc veure així de potxi...no veus que m'entren unes ganes boges de fer-te petonets i cuidar-te encara més i no puc?

Vull que bullis per abraçar-me, tu bulliries pel que jo vull...

Vull estimar-te i cuidar-te perquè a més se'm dona molt bé, se'ns dona molt bé. A mi cuidar-te com una princesa i a tu deixar-te. 

Vull acariciar-te el cabell, no comencis a fer-te monyos i trenes que me derrito...i aquest coll?? Per deu, vull ser vampira per queixalar-lo. Més blanc que blanquíssim.

I sota la teva orella hi sembraria un planter de petons.

Vine, bonica, posa't avui tu com un gatet i jo t'acaricio. I ja està, deixem que passi així la vida, perquè així la vida és com és plena d'ella mateixa. Vida plena de vida amb tu, acariciant-te només quan tinguis un mal dia i ja està.

Bonica meva...friso ja perquè sigui el vespre i preguntar-te com et trobes. Soc burra, ho sé, però no puc parar de cuidar-te.