Llavis

 En el món paral·lel on són reals les meves imaginacions (d'aquí poc m'internen) avui G. ha vingut a fer el cafè amb els llavis pintats. O sigui, això és veritat, però les raons per les quals ho ha fet son imaginades.

Llavis pintats que mai li havia vist pintats fins la setmana passada, el dia de la festa, quan li vaig dir que estava molt guapa.

Llavis pintats que mai li havia vist pintats fins que li vaig dir que havia somiat que duia els llavis pintats,  el dia que es va ofendre i em va dir que no volia parlar d'aquestes coses. 

Llavis pintats d'un color semblant al que vaig somiar  perquè li pega, perquè té tan bon gust...

Aquí teniu tot de dades inconnexes que no tenen cap sentit però que el meu cervell s'entesta a relacionar. 

Cada cop li faig menys cas perquè estic farta de viure en la imaginació.

O es fa algo real o ja no em serveix.

Avui estic en modo no corris darrere de ningú que ja sap on ets. Ho sap de sobres.

Avui tampoc li he dit adéu tot i que hem tingut es pot dir que un bon dia.

Tot i que ella estava malament, tristona, i no m'ho ha dit ni m'ho ha demostrat (li ha dit a l'amiga còmplice que m'ho ha dit a mi). Jo també he passat aquesta fase (estar malament i no voler que ella ho notés) però suposo que per raons diferents. 

En fi, qui dia passa, any empeny...

G., amor, no cal que et pintis els llavis perquè tingui més ganes de fer-te petons perquè ja en tinc infinites, per donar i per vendre i per deu vides més.