Relació

 Avui estava pensant sobre relacions, tipus de relacions i relacions fora de la norma.

No tinc cap dubte que jo i G. tenim una relació no normativa, sense sexe i no verbalitzada.

Tenir-la la tenim.

A partir d'ara no sé què he de fer amb això.

Si intentar en algun moment o d'alguna manera verbalitzar-li o deixar que tot continuï fluint com fins ara...

I d'altra banda, el tema del seu amant crec que els guionistes me l'han tornat a posar davant perquè ho resolgui perquè sí que ho tenia molt encallat.

De fet el meu objectiu també és que ho normalitzem i en parlem i em pugui explicar.

Avui deia que podria ser com si em digués que va a esquiar.

Tot i q clar, a mi no m'afecta igual, em fa pena i mal.

M'agradaria dir-li: encara que te'n vagis amb ell m'estimes igualment, oi?

I en realitat ja sé que la resposta és sí. 

També em queda com aquí al pap parlar de com vull que siguin les coses. Demanar el que necessito.

A les vacances de Nadal va passar de mi com sempre.

Divendres em va dir q li havien tornat a dir la opció de marxar i que s'ho va estar pensant un altre cop...quina pesadilla, deixeu-nos en pau almenys fins l'estiu.

De vegades tinc la sensació que té la mateixa por de perdre'm que jo a ella i que quan sent que em perdrà ja m'abandona com per ja anar-se fent a la idea...

Puto apego evitativo...

I també penso que no vol que ens relacionem fora de la feina perquè senzillament pensa que no pot ser.

I sí que pot ser si volem. Però com que això tampoc em queda clar amb les paraules...amb els fets, els gestos i les mirades ho sé seguríssim vamos, que posaria la mà al foc. Les dues mans. 

No sé, ara estic com pensant tot això però està tot molt efervescent i necessito que reposi.

Almenys sento que no estic encallada.

Avui, el nostre "somni" és que hem parlat del que em va dir la psicòloga ahir (sense dir que era referent a ella, clar) i em quedo amb el seu somriure murri quan li he dit que les emocions estan per ser viscudes i que se'ls hi ha de fer un espai.

Tenim tantes coses a dir-nos...que no ho puc deixar escapar només perquè ella no vulgui sexe amb mi. Això nostre és moltíssim més. Sisplau, G., amor, fem-ho realitat. 

Amants platòniques, si és que sempre vaig a parar al mateix...