Un altre somni

 Avui he somiat que G. em deia tota l'estona que a què li feia olor la roba i me la feia ensumar.

Jo li deia que feia olor a ella i ella que no, que feia olor a algo diferent i ensuma, i ensuma i ensuma i les mànigues, i la part de baix de la sudadera, i la part del coll i jo, drogadicta d'ella i de la seva olor com soc...aprofitant al màxim.

Fins que algú li deia que feia olor com a llenya i llavors ella queia amb q feia olor a casa seva i a la seva llar de foc i jo...veus? Fa olor a tu, li deia jo.

I després tornava a anar a ensumar-la abans de marxar i ella m'ensenyava vídeos de la seva llar de foc i em feia escoltar com crepitava i jo deia que volia estar allà i no em referia només a la llar de foc...

Ja em sentia un altre cop a la cabana...

I llavors volia ensenyar-ho a algú més i em deia: a qui més li agrada la llar de foc? I jo: a mi.

I me n'anava.

Lo millor i lo pitjor alhora??? Que no ha sigut un somni sinó la realitat tal qual. 

Ah, i també he "somiat" que ella arribava justa i jo li obria la porta i li feia una abraçada super forta com si portéssim 3 mesos sense veure'ns o algo...i és tan preciós quan ens abracem que no ho entenc. 

I així fins demà, aviam què "somiem"...

Volia anar a dormir.

Però no volia oblidar el "somni" d'avui.

Per quan ja no hi sigui i trobi a faltar la seva olor i la sensació que em produeix imaginar-me abraçada a ella davant de la llar de foc...

G., bonica meva, si t'atrevissis...

Només vull fer una llista de tot el que m'enduré d'aquesta "relació", de tot el que estic aprenent i de tot el que no penso acceptar mai més menys d'això. Val, és massa tard com per construir bé les frases.