Abraçades

 Doncs per acabar-nos de comprar una posera igual, està un poquito rancia mi niña...

Trobo a faltar abraçar-la perquè és com que no tinc motiu i clar, jo la vull abraçar sense motiu i...va a ser que no...bueno, a vegades ho faig però ara la noto distant físicament. O potser ho estic jo, no ho sé. Ni sé per què. 

Clar, és que a vegades oblido que no tenim la relació que jo voldria 

Estic farta d'estar a la feina amb ella, ja no em serveixen excuses per veure-la, necessito anar més enllà (i no puc, clar), necessito que em porti a un racó i fer-nos petons i necessito veure'ns fora de la feina i parlar d'altres coses i sense tants ulls que ens mirin tota l'estona. 

Estic una miqueta agobiada, necessito les seves abraçades i clar...no les tinc...moooooc.

Necessito enviar-li un missatge quan plegui i dir-li que necessito abraçar-la i fer-nos mimos. 

Necessito enviar-li un missatge a mig cap de setmana i dir-li que com va i què fa. 

Necessito parlar-li de les nostres coses o estar en silenci i deixar de tenir converses d'ascensor i buscar temes per parlar-li i que no se'n vagi encara del meu costat. 

El que m'agrada, també, és que puc imaginar-me sentir tot això per una altra persona, tot i que ara mateix només la vulgui a ella (only you màxim) i no em pugui imaginar qui.

O sigui, que puc com extrapolar el que sento per ella i quedar-m'ho. És meu. 

Alhora...quan la veig, quan entra al meu camp de visió, el món es transforma i és com si veiés una aparició, i aquella sensació de que tot està al seu lloc. Soc més feliç sempre que et veig venir...

Necessito dir-li el que sento per ella (un altre cop) i el que noto. Però no dir-li "sento algo per tu" sinó dir-li concretament, com quan li enviava notetes...

Necessito dir-li "quan et veig, quan entres al meu camp de visió, sento que tot està al seu lloc". "M'ofego en la teva olor i m'hi vull submergir". "Tinc ganes d'estar amb tu només perquè sí". "Vull que m'expliquis coses de tu, i no vull que m'expliquis coses a mitges com teories i adjectius i coses que t'ha d'explicar l'altra i que jo no puc saber què son". Vull que confiis en mi i que no tinguis por i que no es quedi tot a mitges.

I vull no tenir por jo tampoc, no sé ni de què. De què tens tanta por tu, que no et pots deixar anar i sempre has d'estar frenant i tibant les regnes enrere??? A vegades et fotria una bufetada. 

Vull que peti tot i que surti tot, vull dir-t'ho tot i que m'ho diguis tot, no m'empasso lo de que no hi ha res a dir, a la merda ja. Continuo emprenyada.