dissabte, 24 de febrer del 2024

Guionistes?

 Els guionistes...van d'un cantó a l'altre, de veritat...clar que...nosaltres col·laborem bastant, perquè vaya dues, últimament.

Aquesta setmana hi ha hagut unes quantes converses i coses i bons moments de complicitat i uns quants petonets, com sempre, per la meva part, bàsicament...

Bueno, normal, diguéssim. 

Vam tornar a treure el tema de la meva estimada i enyorada còmplice a qui no paro de trobar a faltar i després de tornar-me a fotre la bronca perquè ja està bé i ja s'ha d'acabar... G. em va dir que no entenia l'actitud d'ella, que per què es comportava amb mi d'aquesta manera...uiiiiii, que estàs gelosa!! Li vaig dir.

Nooooo no no no , no és això. Però jo tinc una teoria (diu), però no te la penso dir. Te la diré quan marxi d'aquí.

No hi ha cap teoria (em diu al dia següent). Però n'hi ha una, ho sabeu, oi? El que no entenc és quina és. Perquè no serà que l'amiga còmplice  està enamorada de mi, que no és el cas. Ni jo d'ella, com es pensen algunes persones. 

La meva còmplice i jo estem flipant (naturalment li vaig explicar ràpidament). Ella opina que la que està pillada de mi és G. 

ATENCIÓ! Moment històric!! Primera vegada què algú que la coneix reconeix que pot haver-hi alguna cosa per part seva!! Tot i que ho diu ara que no la veu...i només sap les coses a través de mi (que les distorsiono?? Jajajaja, mai ho sabrem).

Total, ahir divendres ella estava molt sosa. Què et passa, li dic, estàs toveta? No, només que vull marxar ja a casa meva. 

Però jo li faig mimos igualment. I quan me'n vaig em diu que per què no pot marxar ella en comptes de mi (jo plego abans), que per què no li canvio. I li dic que  jo li donaria tot el que ella vulgui, però que no puc. Li dic davant de tothom, apropant-m'hi molt, quasi tocant-li la mà, sentia la seva escalfor. M'és igual el que la gent pugui pensar o dir. I sembla ser que a ella també. 

Tornant a l'apassionant món del llenguatge secret de les storys...ahir al vespre la mira; últimament és estrany que la miri a la nit, però de vegades sí. De vegades la mira al matí, de vegades a la tarda. Algun cop no la mira en tot el dia. 

Doncs ahir al vespre la mira. Jo ja em quedo contenta amb la meva dosi de droga diària (veure la seva preciosa carona preciosa al costat del seu preciós nom preciós). Fins aquí. Tot normal.

Aquest matí em llevo i tinc un missatge seu contestant-me-la (perdoneu però...és que l'ha anat a buscar...no podem perdre'ns aquesta dada, bàsicament perquè em fa il·lusió). 

"La vida es ahora, no más tarde". Deia la meva story. Sigui com sigui, és ara, vaig afegir-hi jo.

Aquesta frase la tenia jo al meu estat de watsap i ...(i posa un icono d'una cara pensant). diu el seu  missatge. 

L'estat de watsap que és l'únic lloc on posa coses interessants de vegades. S-F, té posat ara. Què vol dir? No se sap. 

...i què? Li pregunto. Jo me la recordo molt sovint, dic. 

I m'envia unes polseres de cuir amb la frase impresa. La vida es ahora. Comprem-nos-la, li dic.

Jo me la compro, quin color vols. diu. 

Hola?! Guionistes! Us trobeu bé? Tot bé a casa??

Matí surrealista en què de cop ens acabem de comprar una polsera igual amb aquesta frase que jo he penjat. 

Quan porta no sé quant de temps sense contestar-me els missatges. Que jo ja li feia catxondeo i tot (visca l'humor). Dimecres va al metge per una cosa i li dic, bueno, ja t'ho preguntaré dijous, perquè com que no està de moda contestar. I riu. Bueno ,fa aquell somriure trapella. Joder...la mare que la va parir. 

Jo que aquest matí li anava a fer la broma d'enviar-li un missatge que digués "bon dia!! Marcar como leido". Però bueno, ja me la guardo per dimecres, si en aquell moment em ve de gust, clar. 

Jo que ahir estava dient que estic molt tranquil·la, que els seus anars i venirs ja no m'afecten tant, que jo vaig a la meva. Jo que ahir la veia contrariada i absent i tot i així li anava dient coses i pensava...si em vols enviar a la merda ja ho faràs, jo què sé, a tomar pel cul.

En fi. Així anem. 

Col·leccionant moments. Tot i que sembli una frase motivacional cursi, ho dic en sèrio, perquè m'estic mentalitzant de que quan se'n vagi s'haurà acabat tot. Com un amor d'estiu. 


2 comentaris:

Paola Vaggio ha dit...

No te'n refiïs de ningú que posi estats al whatssap!!!!! és la meva màxima.

Somnis Neverending ha dit...

Hahahaha ostres, per què no?? M'nteressa, aquesta teoria...jo tinc una frase posada des de temps immemorials...jo només utilitzo storys. De fet després escriuré un post sobre això.