Enyor

 Enyoro A. més que G.

Enyoro tots els moments en què comprovava la reciprocitat, quan veia que les meves ganes d'estar al seu costat coincidien amb les seves.

Enyoro les seves mirades i la complicitat i totes les vegades que ens fèiem riure mútuament fins al nivell d'insultar-nos (amb carinyo, clar).

Ens hem dit algunes coses des de que hem tornat però...bah, no vull parlar amb un mòbil i veig que tampoc està molt pel tema. 

Enyoro el que em fa sentir la proximitat d'una persona que em desperta el desig...

Això també ho enyoro de G., adoro el que em fa sentir, adoro i enyoro veure-la i contemplar-la i sentir la seva olor i sentir la seva veu...

Però enyoro sobretot, i per això enyoro encara més A. compartir això. I amb G. ho puc compartir només de tant en tant i en uns moments tan petits i concrets i imprevisibles...

Amb A. ho he compartit tot el temps q he estat amb ella.

Un vespre vam seure (tothom) i A. va seure lluny de mi, mooolt lluny de mi; no hi havia lloc més a prop, aquell vespre no ho vam fer prou bé, jejeje...

I a més jo estava cansada i...veure-la allà tan lluny...em va remoure...així no vull, així no jugo. I vaig marxar a dormir, sense dir-li res, esclar. 

Total, no va passar res, però després vam seguir buscant-nos i estant al costat tot el rato. L'últim dia vam compartir el sopar i vam riure tant...és que no ho enyores, A.? Suposo que no...perquè per ella és d'amistat (clar...). 

El dia 16 marxa de vacances fins no sé quan. Seria guai que ens veiéssim abans...però no crec. 

Potser soc addicta a tenir una crush allà on sigui...potser soc addicta a aquesta sensació. Potser estic enamorada de sentir aquesta sensació en mi...Per extensió estimo les persones que m'ho provoquen i les vull tenir a prop. 

Pensar en G. em provoca massa tristesa. Si volgués estar al seu costat seria només per abraçar-la i fer-li mimos...i com que no puc, doncs prefereixo no veure-la ni dir-li res, ara mateix. 

En canvi estar al costat d'A. seria divertit i m'alegraria la vida. 

Per això l'enyoro més a ella; tot i que begui els vents per G. (tot i que sigui una expressió mal traduïda, és bonica -com ella...-).