Però avui va i m'envia una foto de les seves mans (dels seus pares) entrellaçades...Sense dir res més.
Aquesta dona és poesia pura...com no m'he d'enamorar de tu?
Per mi el missatge era: tu sabràs apreciar la poesia del moment...i sí.
He plorat. M'ha semblat preciós que fes una foto d'això i que me l'enviés...
Vull mantenir aquesta connexió poètica, és el meu únic objectiu.
Amb A. he après a que no cal que "passi" res, la seducció és un fi en si mateix, i si ens agrada compartir moments, doncs creem moments per compartir, és així de senzill.
5 comentaris:
Jo també ho trobo pura poesia.
Que maco que t'ho envii a tu. Si no l has llegit, llegeix-te (si t'agrada llegir😅) "La seducción" de Sara Torres, basa la novel.la en aquest punt de les relacions q encara no son res definit, a mi em va encantar, i el altre seu (ni que ja no pinta res aquí) em va agradar moltisim també, "Lo que hay".
Yo
Siiiiií! Me l'he llegit, part de la meva tranquil·litat amb el tema és gràcies al seu discurs aquest, tot i que el llibre no em va acabar de triomfar, no sé, el trobo com una mica dispers...M'agrada moltíssim llegir (no faria una altra cosa jeje). Lo que hay no me l'he llegit.
A mí "Lo que hay" em va agradar encara més, de fet té un principi tan maco que si el comences caus, aixi que pots donar -li una oportunitat de cinc minuts i t' alegrarás d haber-ho fet i caigut jeje
Yo
Qué trista la seva situació, i que bonic que t'envies aquesta foto.
Una relació especial, la que teniu.
Publica un comentari a l'entrada