Tristor

 Ahir em va dir que no quedéssim, que no tenia un bon dia.

En la teoria ho entenc perfectament i em sembla molt bé.

No em sap greu que no haguem quedat perquè ja sospitava que per una raó o una altra, al final no quedaríem.

Però se'm parteix el cor de pensar que està malament, per començar.

I se'm sulfura l'ego de pensar que no compti amb mi. 

Estic trista perquè està trista i perquè està allà SINMIGO. Tot i que sé que és perquè ella és així, no és res personal de mi. 

Tampoc va voler que la seva millor amiga anés al funeral de la seva mare perquè no volia que anés ningú. És aquest el nivell.

Però jo vull oferir-li consol i no puc. Em sento molt impotent. Però això és cosa meva. 

No paro de somiar amb ella tot el rato i la trobo molt a faltar a la feina.

Per una part penso...ves-te entrenant per quan no hi sigui del tot.

I per una altra penso, què faig aquí sense tu? El pena.