Confirmació

 Em continuo observant.

Veig que necessito tot el rato confirmació. Confirmació de que hi és, que existeix, que em fa cas (el que em fa...que últimament és poc...però bueno), que puc veure-la, que puc "tenir-la". Confirmació, confirmació, confirmació...hi ets? I ara? I ara? 

Així...

Podria jutjar-me.

Podria renyar-me.

Podria dir-me que ja hauria de sortir d'aquí.

Però prefereixo observar-me.

Prefereixo sentir-ho.

Prefereixo esperar i saber per què estic encallada aquí. En part ho sé, perquè no és una relació de veritat i clar, em falten elements que, en cas  que ho fos, potser tindria (o no...collons, ni que les relacions, per molt que siguin "de veritat" anessin tan bé...). 

Necessito això doncs vaig a aconseguir-ho.

Avui ha segut al meu costat (relax). De fet m'he passat tot el matí amb ella, per la feina. Però compartir estones em fa viure situacions que m'agraden i que em tranquil·litzen, com que ens creuem mirades, que ens acostem, sentir de cop la seva olor o veure com es grata les pells del voltant dels dits que em posa nerviosa i alhora m'omple de tendresa i tinc ganes de posar-li a sobre la meva mà. 

Sentir com, encara que es posi d'esquena a mi, sento aquella sensació d'acurrucar-se que deia l'any passat...

Em dona la oportunitat de posar-li bé la cadira quan s'ha aixecat de cop quan li ha sonat el telèfon perquè no caigui i perdo el fil de la reunió.

Tot i que després, en realitat també pensava avui: estar al seu costat tampoc és per tant. En el sentit que puc acostar-me a ella quan vulgui, en realitat, si vull. Però com que encara necessito confirmació (potser la necessitaré sempre; amb ella o amb una altra persona, no ho sé), la falta d'oportunitats, aquesta distància física m'estressa. És així.

No em jutjo.

No vull canviar-ho.

M'observo.

M'acompanyo.

M'escolto. 

En realitat G. està molt sosa. Està freda. Està "bé". Sí, suposo que això és bé. Així és com ella vol estar. Per ella estar així és estar bé. És el que ella vol. És la seva vida. 

I mentrestant, avui que he estat tot el dia al seu costat...estic molt més tranquil·la i contenta. 

Qui no vol continuar amb una cosa que la fa sentir bé? Tampoc és tan estrany.