M'encanta mirar-la.
És que no faria una altra cosa i a vegades penso que no necessito una altra cosa.
En alguns moments penso que ho sap. Que se n'adona. Que li encanta.
Mentre fa les seves coses. Haz cosas mientras yo te miro (sempre hi ha una cançó)...
Com es mou, com els seus músculs existeixen sota la seva roba.
Com s'espolsa la cuixa (de res) i es treu miquetes de l'entrecuix...i em puja una calor....que em fa venir ganes de plorar fins i tot que encomano a la meva companya tan sensible als estats d'ànim aliens...
Avui ha tornat a NO seure al meu costat a posta. Però sé que no ho ha fet per mi, sinó per altres raon que ara no venen al cas. Quan no seu al meu costat m'angoixo perquè sento que estic desaprofitant estones de parlar-hi, de tocar-la...però sempre en venen més. Em tranquilitzo pensant "li pots dir el que vulguis quan vulguis".
Vull sortir del modo restricció. Avui li diré, li recordaré que va dir que féssim un sopar a casa seva amb una altra companya que potser el mes que ve plega. Li diré va, abans que se'n vagi o per celebrar que no se n'ha anat.
Vull que estiguem així, com ara, mirant endavant, comunicant-nos. Però fer plans amb ella sempre és un atzucac. No sé què passa, mai he entès de què té tanta por.
Sospito que te a veure amb la seva vida domèstica de cartró-pedra, on es deu sentir tan fràgil que qualsevol cosa pot trencar-la.
Ahir al vespre em va enviar missatges (res, una broma continuant amb el catxondeito que portàvem...) i pensava...ja ets al llit? Embolicadeta? No vaig dir-li res d'això, esclar. No vaig dir-li bona nit.
Però tot el que passa només penso...vull que continui passant.
Encara estic contenta, tot i que em venen unitats de tristesa ja sabeu...perquè en realitat no és com jo voldria. Però ho accepto, ho aprofito...
La miro.
La miro.
La torno a mirar i la requetemiro.
Amb el cos cap al meu...com si m'abracés de lluny.
Li dono una cosa i sento el tacte del palmell de la seva mà.
La miro.
La miro.
Miro com es mou i com existeix.
I m'encanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada