Fins demà

 Encara estic una mica enfadada.

La noto molt rabiosa cap a mi però alhora tornem a tenir mirades i apropaments que em posen malaltíssima..després de la conversa sobre el trio...mare meva...

És que la miro als ulls i se'm surt l'ànima pels meus...Dient-li qualsevol xorrada. 

I després que no em vol dir fins demà (o fins dilluns, en cas d'avui que és divendres...). Què és, per portar-me la contrària, només?

Li dic fins dilluns...i ella bon cap de setmana. I jo que no, que fins dilluns i diu que bon cap de setmana va primer. Bah, serà catxondeo i prou.

Avui...coses de la feina...gairebé no l'he vist en tot el matí. He estat atacadíssima. No només per no veure-la a ella, sinó també perquè m'ha tocat una feina molt estàtica i tinc massa energia com per estar així. 

Li he anat a dir...a les fosques...sí, altra vegada...que  tenia un foc i una energia a dins...no només era per haver estat inactiva tot el matí però clar, això no li he dit. Però m'he ocupat de dir-li amb la mirada. Suposo que no ho haurà percebut. O sí.

Després ha vingut ella on era jo parlant amb la meva confident i les nostres mirades s'han quedat enganxades amb pega...rotllo la primera que aparti la mirada perd, semblava. 

Lo bo és que jo estava ben tranquil·la. Simplement era com: em quedo aquí.

Em quedo en els teus ulls i en la teva mirada.

La setmana que ve marxo amb A. de viatge...

Tinc una mica la sensació que li torno la pilota a G. per quan ella va marxar de viatge amb el seu amant. Vale que A. i jo no som amants...però em sento una mica poderosa.

I segurament no és per això, però G. està rabiosa amb mi.

I jo amb ella.

Espero que aquesta setmana que ve continui aquesta ràbia tan intensa perquè és que em posa a mil. Tinc ganes, com al principi de tot...de lligar-me fins les pedres del camí, aviam si oblido que lo únic que vull son els seus ulls, el seu cos, la seva pell, el seu alè, la seva olor...i la seva ràbia.