No pot parar de venir-me al cap la fantasia del trio.
No en si mateix (que també)...va ser de les primeres ja, no sé per què, no acostumo a tenir aquestes fantasies, en sèrio.
No en si mateix, sinó el fet de que ella i jo en parléssim explícitament.
Que em digués que li agradaria, que em digués que ho desitja.
Que ha parlat de mi amb ell...jo què sé.
No entenc que sigui la relació en què he patit més gelosia i alhora sentir que m'agradaria estar amb ella I AMB ALGÚ MÉS! No ho entenc...és molt contradictori.
És com si ell formés part d'ella.
M'agradaria tant parlar clarament amb ella de tot...encara que no canviés res, encara que tot continués igual...però parlar clarament del que ha passat, del que sento, del que ella pugui sentir perquè NO EM CREC que sigui només indiferència.
Si en parléssim, del trio, imagino que seria com una mena de transacció, que en parlaríem com fredament i que seria un secret sumaríssim.
El tinglado que es podria arribar a muntar...m'encantaria.
Podríem quasi vertebrar la nostra vida al voltant d'això.
Penso...no ho sé...potser també és una fantasia...que em podria quedar com estic, en el dia a dia, em refereixo. Fins i tot pel que fa a ella. Podria mantenir la distància...
No sé, crec que estic desvariejant.
Estic intoxicada per la meva pròpia oxcitocina o endorfines o quin coi d'hormona sigui la que em fa segregar la seva existència...
En fi...tot i que ella no ho vulgui reconèixer...FINS DEMÀ.
Aviam com arriba...perquè els dilluns son el seu dia dolent. Vull veure què em diuen els seus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada