Avui he fet balanç de les meves tres Jos que estan en joc amb G.
La meva jo professional: està bastant centrada i tranquil·la...és que com que ja portem tant de temps que ja no se'm barreja.
La meva jo amiga: està desapareguda en combat. La veritat és que jo com a amiga no soc així, no sé, em rendeixo molt abans i deixo fluir més les coses i em conformo amb els resultats. Em sento molt frustrada "com a amiga" però esclar, és que no som amigues. O sigui sí. Però no.
La meva jo enamorada...mmm...m'està atropellant, amb la pista lliure de les altres dues vol sortir a escena, és com la via que ens queda per arribar a ella i alhora és la més autèntica, esclar. És la que té les idees més clares i sap per què fa les coses.
M'agradaria tant que triomfés. És que ho faig tan bé! I és que fins i tot em sento segura, tot i que no entenc per què perquè els resultats després son una puta merda. Però allà està, ella, aguantant estoicament...la meva jo enamorada. Ben digna. Ben forta. Ben enamorada.
Avui quan he marxat he tornat a anar a dir-li "una cosa molt important" i ja em seguia; diu ella "...bon cap de setmana?" i dic, "no, fins dilluns" i diu nooo, és més important bon cap de setmana i jo noooo, és més important fins dilluns!!
Aquestes cosetes d'enamorada...
He tingut un somni tan bonic aquesta nit...no passava res d'extraordinari...però estàvem com de mimitus...aquells somnis que tan se val que ho siguin...la única diferència que hi ha amb si hagués passat de veritat és que ella no ho sap. Però després quan li parlo a cau d'orella, com en el somni...és tan sensual...Bueno, suposo que per ella no, i aquesta és la pega.
Però ja us dic ara que continuaré vivint a la inopia, de moment.
Fins dilluns, amoret. És molt important poder-t'ho dir. Per quan no t'ho pugui dir. Fins demà...vull dir-t'ho sempre mentre pugui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada