Peuets

 Doncs sí, avui hem tornat a fer peuets una bona estona per sota la taula.

Podem fer com que no està passant. 

Vale.

Però allà estem amb el tiqui-tiqui movent els peus en absolut CONTACTE. Bueno...amb les sabates posades...mmm...si no, ja...oi? I no era un contacte subtil, era fent pressió cap a l'altra. 

Estic massa esverada entre una cosa i l'altra.

Avui també li he tornat a pelar la poma...va, que no la tiraré per terra, li he dit. 

Hem estat molta estona MOLT  a prop, avui, a la que em girava me la trobava. Un altre cop? Feiem catxondeo ja...

Deixeu-me dir que quan ella no vol, aquestes coses no passen. 

Qui s'ha hagut d'anar a rentar les dents precisament en el moment en què jo m'estava canviant per marxar? M'estic cordant la sabata feliçment, aixeco el cap i una mica més i me la menjo. 

He sortit quasi marejada perquè entre la proximitat, el moviment, posa el jersei, treu el jersei, l'esverament i el catxondeo estava  marejada amb la seva olor. Feliçment marejada. 

Llàstima que s'acabarà en el moment menys pensat (o sí...) i que tot el que puja baixa però sort que aquesta peli ja l'he vist i no m'espero res. 

Perquè després no em diu res per les tardes (tampoc tindria per què) ni em dirà res el cap de setmana, ni em dirà res a les properes vacances i si li dic jo tornarà a contestar-me amb monosíl·labs i a no voler quedar mai i ja estic cansada.

Intento fer com ella. Allà estem així. Fora no som res. Em fot. Però és el que hi ha. Yo entiendo que jode, pero es lo que hay (sempre hi ha una cançó, una frase de peli o de serie).

Demà marxo amb A. i tinc moltes ganes també.

Em sento molt poliamorosa.