No vull oblidar

 Només escric per no oblidar més momentets que tenim.

Com avui. 

Quan hem estat en una reunió d'equip i tot i que no estàvem al costat, els nostres peus es tocaven. 

He notat molta estona la pressió del seu peu contra el meu, gairebé l'estava trepitjant.

Sí.

Segurament era jo qui ho feia i ella no li donava importància o ni tan sols se n'adonava, potser jo molts cops estic en contacte així amb algú altre i no li dono importància.

Però al final...creuo la cama cap aquí, la creuo cap allà ha arribat el moment que he esperat totes aquestes reunions...ha encreuat la cama per darrere de la meva, no sé si m'explico. Ella ha creuat una seva per damunt de la seva mateixa i després entortolligada amb la meva.

Ha sigut una estona molt curta perquè s'ha hagut de canviar de lloc per endollar l'ordinador o no sé què putes però ho ha fet...era molta superfície de contacte per mi...

Segur que ha sigut per ella com entortolligar la cama a la pota d'una cadira...però per mi no. 

En fi.

La peli que ja sé com acaba: en absolutament res i ja ni tan sols m'afecta.

Però vull viure i recordar aquests moments perquè m'agraden.

Perquè em posen, perquè els sento molt endins. La seva escalfor i el seu contacte.

Avui sentia que quan l'anava a ajudar...es deixava anar.

Sentia que agraïa que jo m'ocupés de la situació. 

El que sempre la reconcome: que s'ha d'ocupar ella de tot.

I quan la sento així, com que entro i deixa anar...sento que l'estic estimant. 

Ho faig de gust i perquè em surt així i ens encaixa, no és cap esforç ni sacrifici per mi però em sento molt bé de sentir el seu ...aquest deixar-se anar en mi. Ni que sigui laboralment parlant. 

Avui he estat entre farta (de saber com acaba la pel·lícula), distant, tampoc vull suplicar per la seva atenció, ja massa temps que ho havia fet i a més a més tenia ganes de pensar en A. tot i que en presència de G. no puc.

Doncs entre farta i distant i carinyosa i propera en alguns moments...sobretot al final del dia quan ha vingut a seure al meu costat per dinar i quan hem estat amb els peus...esclar...Les sabates es tocaven i jo botava la cama, volia que ho notés, ho ha de notar! En fi, però és igual...nada...tiene importancia...(sempre hi ha una cançó o en aquest cas frase de pel·lícula). 

Vull més momentets.

Els vull atresorar perquè sé que s'acabaran i a més mai trobarem un espai fora de la feina per viure'ls.

Els col·lecciono. 

Avui m'enduc la seva escalfor al peu.

Sembla mentida com es pot connectar una sensació al peu amb una sensació a l'entrecuix...

Si és que quan dic que em posa no ho dic per dir, és algo absolutament LITERAL.