Consulta

 Encara no li he enviat.

Ara no volia que m'amargués el cap d'any la seva resposta (o falta d'ella). 

L'any que ve.

Any nou, vida nova...

Quan s'acosti el moment de veure'ns.

Serà una merda perquè ara és quan ella tornaria de bones, com descansada i disposada a estar normal fins que tornaria a comportar-se com una idiota de merda amb mi.

Avui he consultat a dues persones que la coneixen i que veuen les coses igual que jo les veig, o sigui, que també les veuen, vaja (la meva confessora últimament a la feina i la meva còmplice que va marxar després del primer curs però que continua al lloro de la història, clar). Els hi he preguntat què pensaven sobre l'episodi que em va detonar, l'obra de teatre de felicitar ostentosament a la seva super amiguíssima llum de la seva vida i crisol de la seva existència a qui li agraeix supremament i públicament el seu suport en tot aquest temps que ho ha passat tan malament...(perdó...és que em poso malalta). 

Val.

Doncs els he preguntat si creien que tenia algo a veure amb mi. La primera m'ha dit  que creia que no però que creia que G. actuava raro i com amagant moltes coses (no ho sap prou). i la Còmplice m'ha dit que ella creu que sí, que fa coses per fotre'm  a mi. Perquè em dolguin, concretament ha dit. 

Prou.

És que segueixo pensant que ja no hi ha volta enrere de no ser que G. m'ho demanés però com que no passarà...estic tranquil·la. 

Em costarà però ho aconseguiré.

Em fa mal perquè, havent intentat fer-ho bé, al final ho he hagut de fer de mal rotllo, molt dolguda i molt enfadada. I així no és com volia que acabés jo la cosa però mira, no depèn només de mi. 

Només espero que no em dediqui més obres de teatre, sisplau. Que faci la seva vida i jo intento fer la meva i punt, per molt que se'm trenqui el cor.

I per molt que quan se'm baixa l'enfado crec que no podré i encara sento que l'estimo fins l'infinit.

I no sé què passarà quan la vegi malament, o quan jo tingui un dia tonto i m'estovi o quan...jo què sé. O quan ens veiem i ens haguem d'abraçar, perquè a vegades ens passa. 

Tot serà tan merdós com l'últim dia?

És l'única opció que m'ha deixat. 

Tinc el cor trencat i molta tristesa en alguns moments, però alhora sento com una nova esperança com de no estar esperant res d'ella i no haver de tenir-la en compte...que alhora em torna a entristir.

Mireu que fins i tot estic fent propòsits d'any nou, cosa que mai faig. 

Necessitaré la col·laboració del meu exèrcit d'amigues i persones que em fan suport i estic segura que la tindré. 

I aconseguiré "oblidar" G.

Oblidar no...però ja m'enteneu...

Oblidar no.