No vull...

 Aquest cop no li he felicitat l'any nou, ni res, clar, perquè ara ja estic en un altre mood. 

Buscant com la vaig felicitar l'any passat, sense voler, he fet com un recorregut per l'any en el nostre xat.

I m'he emprenyat encara més perquè vam estar molt a prop, parlant de coses molt profundes i com molt unides. No és que m'ho semblés a mi, és que era així.

Com per acabar ja al final de curs passat passant de mi, desagraïda total i dient-me que no em volia dir les coses. I a més de cop. 

Deia que em vaig emprenyar de cop jo però no, la que va passar de mi de cop va ser ella. I clar, mai em dirà per què. Ja m'és igual.

Al mes de maig, a finals! Estàvem parlant. Vaig anar a casa seva a parlar, amb la seva veu de casa...oix...i al juny ja em tractava com una merda. Com pot canviar tant en tant poc temps?

Aquest trimestre igual. 

A l'octubre ens estàvem fent dues abraçades perquè amb una no n'hi havia prou i m'estava dient que l'ajudés i la cuidés quan tornés a la feina...i al desembre hem acabat sense ni parlar-nos.

Aquest cop he estat jo. Sí.

Aquest cop ha estat ella qui demana explicacions.

I les tindrà. Sí. Amb el missatge que li enviaré, no sé...demà...és que no vull...uf. Però ho he de fer. 

Que posarà punt i final a aquest cercle viciós de merda, almenys per part meva.

No prometo que la història acabi però almenys aquesta manera de procedir sí. 

Prou ja de ballar al seu so. Més que res perquè el seu so de vegades inclou ignorar-me, tractar-me malament i menystenir-me. 

Li diré que m'allunyo perquè l'estimo i no puc estar al seu costat però tan lluny emocionalment. Potser no ho enten perquè parlem idiomes diferents. Potser no.

Però jo necessito dir-ho. 

En alguns moments estic molt trista...però llavors recordo que ho estic igualment.