Telèfon

 Al final vaig escriure el text super llarg i elaborat on deia tot...però no li vaig enviar.

Em semblava massa llarg, però si ho intentava resumir em semblava massa dràstic i borde i després d'escriure'l i reescriure'l i consultar-ho amb les amigues vaig decidir no enviar-li.

Li vaig dir "mira...la resposta seria massa llarga així que millor ho deixem aquí". I li vaig posar un cor embenat d'aquells...

L'endemà al matí em vaig despertar amb el seu  missatge "bon dia, et puc trucar?".

Buah.

Després de sortir-se'm el cor per la boca i morir dels nervis, vaig dir-li que sí, perquè a més m'anava bé, era com el moment perfecte. 

Vale, quina era aquesta resposta massa llarga? Em va dir.

Vam parlar.

Vam PARLAR. 

Parlar de tot el que deia en el post anterior. A més m'ho havia preparat tant que és que m'ho sabia de memòria, em va sortir com si res, super ben estructurat i explicat. 

Em va dir moltes coses. Vam dir  moltes coses. No sé si en tindré prou amb un sol post.

Em va dir que si em ve darrere quan jo m'intento allunyar (sí ,correcte, ho ha reconegut i no li venia de nou, així que és perfectament conscient del que fa) és perquè no suporta que ningú estigui de mal rotllo o enfadada amb ella i que ho fa amb tothom. 

El que em falla d'aquesta teoria és que quan més ho ha fet, precisament, és quan jo no estic de mal rotllo, simplement m'allunyo per no fer-me més mal. Quan estic enfadada o fatal com l´última setmana ho entenc i l'hi compro. Però no és només això. Bueno, això va quedar una mica a l'aire però com a mínim li vaig dir la meva sensació i com ho veig i en aquest sentit, sí, hem  vist la mateixa pel·lícula. 

La meva conclusió és que li importo i em valora...però només quan me'n vull anar. I això no m'agrada. I per això continuo volent allunyar-me. 

Em va tornar a dir que està malament. Està molt malament des de fa molt de temps, des d'abans de tot lo de la seva mare. Ja ho sé, amor, ja ho sé. Si m'ho vas explicar, li vaig dir. Ah sí? Mare meva...

I també li vaig dir que sentia que el que jo li explicava li importava una merda i diu que no és això, és que s'oblida i que també li passa amb tothom. Bueno, això també és veritat. 

TAMBÉ li vaig dir que m'havia sentit malament perquè agraís el seu suport tant a una altra persona i a mi que havia estat al seu costat no. D'això també era perfectament conscient perquè es va sorprendre zero. I és com que ja tenia la resposta preparada.

Diu que a mi segons què no sap si dir-m'ho perquè, amb les seves paraules, no m'ho emporti al meu terreny. 

D'aquest tema no sé molt què pensar. Perquè sí, efectivament se'n va al meu terreny la cosa però continuo pensant que no és només perquè jo ho vulgui o m'enganyi o m'ho prengui pel que no és...és que és un terreny que ella no vol trepitjar. I no és necessàriament que siguem nòvies o amants, sinó que és un terreny de l'amor que sentim. Que ella no s'atreveix a sentir no sé per què. 

A part de que amb aquesta frase també entenc que és que llavors se li descontrola i ja no està al seu terreny. Perquè si ho tingués clar li seria igual el que jo pensés.

 Tot i que bueno, compro que sigui perquè es fa com responsable del que jo em pugui imaginar i de no donar-me falses esperances, tot  i que després no quadra GENS amb altres coses que fa. O sigui, em pots perseguir, em pots regalar un llibre per Sant Jordi, em pots venir a arrambar i enviar-me missatges tot el rato "perquè no m'enfadi" però no em pots agrair que hagi estat al teu costat perquè em pensaré que vols que siguem nòvies? Mmmmmm...em sona a excusa barata.

Confirma una mica la meva teoria que fa amb l'altra el que no s'atreveix a fer amb mi.

Bueno, però és que igualment continuo fermament decidida a allunyar-me d'ella. 

També he de dir que paral·lelament a enviar-li el missatge primer de tots, alhora, vaig demanar hora a la psicòloga i hi vaig el dia 7, abans de veure'ns. Necessito ajuda. Necessito fer algo diferent per sortir d'aquí.

Haver-li dit que em sento atrapada ja em sembla un gran pas endavant. Haver-li dit que em deixi anar és algo que pensava que mai faria.