Autocompassió

 O sigui.

Guionistes.

Vale que ella m'ha de deixar anar però vosaltres també.

Primer dia després de vacances.

No ve perquè està malalta.

Està BASTANT malalta. 

REPRESENTA que en el nou paradigma no li hauria de dir res i així ho he fet fins que...ha sigut superior a mi i li he hagut de preguntar com es trobava.

En la meva defensa he de dir que ho he fet a les 9 del vespre (i no a les 8 del matí que ha sigut quan ho he sabut) i de la manera més freda i escueta que he pogut.

Però tinc el cor absolutament trencat de pensar lo que s'espanta quan està malalta i lo tristíssima que estarà trobant a faltar a la seva mare, que m'ho va dir: quan més la trobaré a faltar és per exemple quan estigui malalta.

I jo aquí, fent-me la dura perquè és lo que he de fer perquè si no després em maltracta i a sobre no m'agraeix una puta merda. 

En fi.

Primer dia prova de foc no superada però resolta amb bastanta gràcia.  Tinc autocompassió.

Per què té el do d'estar malament quan jo me'n vull anar? Vull dir...no ho fa veure, és així. 

Almenys he passat el dia tranquil sense ella per allà. Bueno...o no. 

Uf.

Li he explicat les conversesacions que hem tingut a la ex-directora (i amigui) i també opina com jo...aviam com vindrà...

Avui no podria haver sigut un dia normal i corrent, en què G. fins i tot estigués una mica distant i borde i així jo em reafirmaria en la meva posició?

No, clar. No fos cas.