La irracionalitat

 A vegades penso que diu les coses sense pensar en COM ÉS LA SITUACIÓ i això em fa sospitar que al final "la situació" és una mica forçada.

Per la meva part és forçada DESDELUEGU perquè jo no és el que voldria en realitat i penso...normal que se m'escapin coses...però i ella?

Bueno, és l'eterna pregunta a la qual...ai, amics, mai tindrem resposta. 

Perquè jo havia de portar una cosa perquè ella o una de les seves dues companyes em fessin una cosa, vale? 

I li vaig donar a l'altra companya (que no és la seva amiga xupiguai, llum de la seva vida i far del seu destí) i també és amiga meva. 

Li vaig donar a ella per no donar-li a G.!!! Hola?? No recordes que volia allunyar-me de tu i, sobretot, PER QUINA RAÓ??? T'ho vaig dir literalment, tal qual sense subterfugis ni dissimulació.

Necessito allunyar-me de tu perquè t'estimo!! Si és que...a veure!! Es pot dir més alt però no més clar. 

Total, que la companya número 3, diguéssim està de baixa.

I avui parlàvem d'això i jo  deia aviam qui m'ho farà i G. ah, ah.. (així en broma) a qui li has donat? Doncs ja està.

Era broma, eh, però com dient...si m'ho haguessis donat a mi...

Però amor...no saps que de donar-t'ho a tu és del que em moro de ganes??

Doncs no, es veu que no ho sap. 

No dec haver sigut prou concreta...

Aquestes sortides que té a vegades em recorden a la seva resposta quan li vaig parlar del seu superviatge a veure el seu superamant...la seva resposta va ser: per què no seré més racional?

I és el que em va dir la meva psicòloga també respecte a les coses il·lògiques que fa G. quan "em vol recuperar". 

O sigui, quan veig que fa coses d'aquestes com inconscients o irracionals, per utilitzar la seva mateixa paraula,  és quan penso que hi ha gat amagat, que no tot és tan simple com "no sento el mateix que tu i ja està".

Però bueno, la qüestió no és aquesta, sinó la meva actitud, que per ara continua sent l'adequada. Progresso adequadament.

Cada dia faig reset i vaig a la meva bola. Jo què  sé...em sento així. No és que faci res diferent, però sento que per dins és diferent. 

Ara, també us he de dir que el cap de setmana és com que em moro de pena. 

O sigui no.

És com si t'has trencat un turmell (em va passar) i quan ja estàs bé i pots caminar i pots anar d'excursió i ballar i ho fas de gust i guai però quan tornes a casa el tens una mica ressentit i te'n recordes que existeix?

Doncs això em passa amb aquesta peneta. 

És com que vaig fent com tot lo normal i bé i estic bé i contenta i fins i tot desconnecto però arriba un punt quan torno a casa (literalment o figuradament parlant) que em sento el cor ressentit, com que se'm carrega.

I vinga.

Demà serà un altre dia.

Reset.

I així.