L'amiga

 Seus al meu costat perquè avui va així, perquè els guionistes ho han posat molt fàcil i perquè ha fluït així, sense forçar ni pretendre res. 

Si no sèiem al costat m'era igual però sí, hi hem segut per casualitat.

Parles per telèfon amb el teu fill. Li dius "carinyo" i li parles amb la teva veu de casa.

I tanco els ulls i m'imagino que som al sofà de la cabana i que hem parat un moment de mirar la tele o de fer el que sigui perquè t'ha trucat. 

I m'imagino la vida al teu costat i m'agrada.

Em dèien (la confessora, concretament, que també és normal que pateixi per mi): voldries estar així per sempre?

Doncs mira. 

Sí.

Avui he anat a un lloc on potser hi hauria pogut ser G., però no, no l'he vista. Però sí que he vist a la seva amiga que l'estimo perquè és la seva amiga i la mare del seu fillol. I em posava nerviosa de parlar amb ella...en fi. 

M'ha dit que havia vist una cosa meva a l'instagram, tot i que crec que no em segueix. He pensat en seguir-la perquè és del meu poble i bueno, sabem qui som i tal...però he pensat que llavors em seguiria ella també (clar...normal) i que llavors veuria els storys i G. encara els té bloquejats tot i que no sé què fer...i se m'ha fet bola així que no l'he seguit...

Però m'agradaria que tot fos més normal i que es pugui aprofitar tot el suc, diguéssim. 

Però alhora penso...no m'havia d'allunyar? 

Si dubto, millor m'estic quieteta.